Cada proposta és una invitació a reflexionar i aprendre sobre la mobilitat a la nostra ciutat, i també a passar a l’acció, reivindicant els nostres drets i transformant l’espai quotidià.
Amb aquests materials treballarem des de l’expressió plàstica i corporal, fins les matemàtiques, els àmbits social i lingüístic, incorporant d’una manera lúdica uns coneixements essencials per la organització de l’espai públic a les ciutats.
Els materials són senzills i pensats perquè puguin passar d’una classe a l’altra i ser utilitzats múltiples vegades.
Actualment estem treballant per poder oferir la versió catalana d’aquests materials, mentrestant estan disponibles en castellà.
La capsa que conté els materials és utilitzable com unes alforges per a bicicleta:
veure instruccions de muntatge i col·locació d’unes alforges.
Per a fer-ho fotocopiarem les plantilles amb les tres tipologies de carrers tantes vegades com vulguem i les distribuirem pel terra per traçar un carrer. Col·locarem capses de cartró de diferents mides a mode d’edificis. Fotocopiarem també les plantilles amb els elements de la ciutat per retallar-los i enganxar-los a les façanes de les cases i als carrers, doblegant les pestanyes per fer de suport (per a donar-los més estabilitat podem col·locar un pes a sobre de la pestanya de cada element).
Podem provar de construir diferents tipus d eciutat per a reflexionar com es mouen les persones, quant d’espai ocupen segons el seu mode de transport i com canvien les relaciones entre elles i el seu estil de vida en funció dels espais creats.
Podemos acompanyar el procés de construcció amb dades reals sobre quin tipus de ciutat resulta segons la prioritat que s’hi faci.
El primer és el guió de “La caputxeta camina sola”, basada en una exposició del CENEAM que adapta el conte clàssic. I els tres següents són faules que ens fan reflexionar sobre la mobilitat sostenible a les ciutats: El geni dels tres desigs, la fada i el cotxe i La llebre i la tortuga, de Màrius Navazo.
El llibret està acompanyat d’una carpeta/escenari, i al seu revers hi trobarem els personatges per retallar.
¡Que comenci l’obra!
El metrominut és una proposta per valorar les distàncies, els temps caminant i l’accessibilitat entre diferents punts d’interès d’una ciutat i concretament en el camí a l’escola.
El bicibús (o pedibús) és un grup d’infants que van junts en bici (o a peu) cap a l’escola. Al igual que un autobús disposa d’un recorregut definit i unes parades amb uns horaris de pas.
Podem continuar aquesta correspondència descrivint el nostre propi camí a partir d’unes preguntes comunes: a quina hora ens hem de llevar? quant de temps invertim en el recorregut? coses que fem mentre anem cap a l’escola (comprar el pa, jugar, …), dificultats que apareixen (creuar una via de tren…) , com és físicament (fa calor? hi ha soroll?) i com ho adaptem al clima i a la meteorologia (què fem quan plou?), resulta agradable o pesat?
Ens animem a compartir-ho amb infants d’altres escoles i llocs?
Podem treure una targeta a l’atzar per a escollir a quin joc jugarem avui. Al revers de la targeta hi ha les instruccions de cada joc, i no es necessita cap element més per a jugar que el propi espai públic.
Si hem treballat prèviament la proposta del Metrominut ja haurem investigat quins llocs al voltant de l’escola són adequats per a jugar, sinó torbem suficients espais, podem reivindicar els nostres drets recordant als adults la importància que tenen aquests espais per a nosaltres.
Aquesta proposta ens convida a passar a l’acció per a recuperar els carrers i gaudir de la mobilitat activa i de l’espai públic com a lloc de socialització i aprenenetatge.
Pel camí trobarem dreceres (caselles verdes) que ens permeten saltar caselles si anem a peu, en bici o transport públic, i obstacles (caselles vermelles) en forma d’embús de trànsit que ens dificulten el camí.
Quines dreceres i obstacles ens trobem al nostre camí a l’escola real?
Implicant a l’alumnat en l’evaluació i en la seva reflexió podrem generar nous reptes.
I si compartim resultats podem ajudar a motivar a d’altres escoles i juntes seguir avançant cap a unes ciutats més habitables.